Quan estudiava la Llicenciatura de Periodisme no em faltava només edat i criteri, sinó també certa consciència sobre la importància real d’aprendre el que ens intentaven ensenyar a les aules.
A classe apreníem a fer una bona redacció periodística, a diferenciar estils i formats, a pensar, produir i gestar bons articles, reportatges i entrevistes; tocàvem disseny gràfic, fotoperiodisme, i també vam entrar de ple en la història i la teoria de la comunicació.
A primers del segle XXI encara no hi havia el boom de la comunicació que hem vist en anys més recents, però curiosament han estat molts els i les companyes de promoció els qui ens hem acabant dedicant a la comunicació corporativa, és a dir, a acompanyar projectes des de la vessant informativa, promocional o de posicionament de marca.
El món del vi no n’és cap excepció. Hi ha departaments de comunicació que donen a conèixer les bondats dels cellers, els nous productes o anyades singulars que surten al mercat. Equips que donen vida a les xarxes socials. I és una sort poder fer seguiment del que passa al sector a través de professionals formats i amb criteri.
Ara, passades un parell de dècades des de la llicenciatura, la consciència és plena i fins i tot me n’he adonat del significat real de comunicar. No només el departament o una branca d’un projecte. Ens comuniquem a diari amb veu, amb gestos o amb textos. Comunica la lletra d’una cançó, comunica un pòster penjat al carrer, comunica un semàfor. Comunica la nostra respiració. Comunicació, senyores i senyors, ho és tot.
I ho és tot (o ha de ser-ho) també en el món de la docència. Avui dia, tenim generacions formades, expertes i especialitzades en tota mena de coneixement. Però no sempre tenen el do de la paraula, i tot el coneixement perd la seva funció transmissora. Aprenguem a comunicar. I sobretot, ensenyem a comunicar.
En Ricardo de La Central això ho té après i més que interioritzat. Comunica quan reb a la botiga, comunica mentre selecciona una o altra ampolla de vi depenent d’una petició i dels gestos que li fa la clientela. Comunica quan guia tastos a cegues o una sessió de calibratge. I comunica quan fa de docent. Amb valors que, personalment, associo a un bon procés comunicatiu:
Amb coneixement.
Amb expertesa.
Amb precisió.
Amb atenció a la paraula i al gest exacte.
Amb empatia.
L’emoció del moment em fa ser optimista i m’atrevisco a llençar una petició a l’aire: incloem assignatures sobre comunicació en totes les formacions i cursos. Així sabrem atendre, cuidar, curar, ensenyar, vendre, servir, produir i reproduir en les nostres respectives feines, alhora que guanyarem en conversa, riquesa lingüística i potser fins i tot, en empatia.
Eva Vicens
Periodista ~ Sommelier WSET 3